domingo, 30 de marzo de 2014

Aquest any he tornat a casa per Nadal

Publicat al periòdic El3deVuit de Vilafranca del Penedès, el divendres 3 de Gener de 2014.

Han estat dos mesos intensos a Gaza i necessitava gaudir de la família i dels amics en aquestes dates, impregnar-me d’energia abans de tornar-hi.

A més, he tornat abans de lo previst aprofitant que el pas fronterer de Rafah entre Gaza i Egipte, era obert. El mes de novembre només el van obrir 3 cops, i moltíssimes persones que necessitaven sortir, malalts, estudiants, treballadors, internacionals, no ho van poder fer. La veritat és que aquest cop m’ha costat més ser a Gaza. A mida que em vaig endinsant en la vida de la població, sento més el patiment dels gazauis. Durant aquest temps, no podia evitar intentar saber sempre quan obrien Rafah, malgrat que la meva intenció no era sortir-ne. És com el síndrome del presoner. Estar pendent de quan obren, quan tanquen, qui ha entrat, qui ha pogut sortir.  Quan vaig marxar, passar la frontera ens va costar 9 llargues hores. Arribar al Caire 7 hores més, essent aturats 6 cops als « checkpoints » per soldats egipcis que ens demanaven la documentació i es remiraven el cotxe i els equipatges (fins i tot abans de que fessin explotar a 200 metres del nostre, un cotxe buit que els va semblar sospitós).

A Gaza la vida és cada cop més dura. La manca de medicaments imprescindibles és terrible, el 90% de l’aigua no és potable i la que arriba a les aixetes (si hi ha electricitat perquè funcioni la bomba que la fa pujar) no es pot fer servir ni per cuinar. S’ha d’anar a buscar aigua tractada, a dipòsits del carrer, o comprar-la embotellada per beure, procedent de Turquia! Es molt dur que a pocs kilòmetres, a Israel, no tinguin aquest problema perquè la ocupació no és només de territori, sinó també de les reserves aqüíferes, que fan possible que les cases dels assentaments israelians gaudeixin d’aigua potable i fins i tot algunes, de  piscines, mentre que els palestins, els indígenes del territori passen set. La OMS ha manifestat reiteradament que entre 2016 i 2020 la vida a Gaza pot esdevenir impossible per la manca d’aigua.

Un altre gran problema és l’electricitat. A Gaza ara només hi ha 6 hores d’electricitat cada dia, i els nostres ritmes, s’adapten a l’arribada del llum. Joves que s’aixequen a estudiar a les 2 de la matinada perquè la llarga nit des de les 5 de la tarda ha fet que es cansessin d’estudiar a la llum de les espelmes, mares que engeguen la rentadora (si en tenen) també a aquesta hora. I els que necessitem connectar-nos a internet per difondre notícies, per saber on ha estat una explosió i si hi ha víctimes…


 Hem anat sortint amb els pescadors.  La marina de guerra israeliana  ni tan sols respecta
les 6 milles nàutiques que el seu govern va imposar i sovint ataca a 4 milles, fins i tot a 1’5 al nord, i sovint fereix i segresta pescadors i les seves barques. A principis de desembre es va decidir fer una manifestació marítima de protesta, pels atacs i perquè a 6 milles no es troba peix, i per demanar l’acció de la comunitat internacional.

Els pescadors van sortir acompanyats d’internacionals de diversos països amb les respectives banderes. La meva senyera és “made in Gaza”. Les barres estan cosides d’una en una. I és que els palestins són molt treballadors i no perden ocasió d’intentar guanyar-se el pa. El dia de la mani, el  jovent de Gaza volia trencar el setge de les 6 milles imposades per Israel, però el seny dels pescadors es va imposar i no vam passar de les 4’5 milles. Sabien molt bé que aquell dia potser no serien atacats davant de tants internacionals i mitjans de comunicació, però que la represàlia dies després podia tenir dures conseqüències.

martes, 22 de octubre de 2013

La Franja de Gaza està més tancada, més bloquejada que mai.

Publicat al periòdic  El3deVuit de Vilafranca del Penedes, el divendres 18 d'octubre de 2013

Israel segueix exercint un ferri control per terra, per mar i també des de l’aire,  sobre aquest únic territori costaner que li queda a Palestina. Això es veu agreujat des del mes de juliol al haver bloquejat també Egipte el pas fronterer de Rafah,  haver destruït moltíssims túnels que abastien a la població de Gaza d’aliments, medicaments, fuel  i material de construcció que Israel no deixa passar o que és totalment insuficient. 

El pas fronterer de Rafah per on darrerament s’havia pogut entrar i sortir, ara és obert o tancat els dies que Egipte ho decideix, i només durant  unes poques hores. Hi ha malalts que no poden sortir cap un hospital de l’estranger, i algun ja ha mort. Hi ha estudiants universitaris matriculats a universitats estrangeres que no poden sortir, fins i tot ciutadans originaris de Palestina amb contractes de treball a altres països des de fa anys, que han perdut la feina al no poder sortir. En pocs dies han mort a la frontera dos nadons al haver hagut de donar a llum les seves mares enmig del pas fronterer... Tota una tragèdia humana, totalment evitable i de tot punt il·legal. 
Estació d'autobusos d'El Caire. Foto Maria del M. Fernández

Jo he tingut la sort de poder tornar a Gaza. El viatge que hauria pogut fer en un vol de 4 hores des del Prat fins a Gaza, he trigat 4 dies a fer-lo. L’aeroport de Rafah construït amb finançament estranger el 1998, fou bombardejat i destruït per Israel el 2001 i  2002. Gaza que està bloquejada completament per Israel des de fa 7 anys, també ho està parcialment des del juliol d’enguany per Egipte.



domingo, 7 de abril de 2013

Son continues les violacions d'Israel de l'alto el foc del 21 de Novembre.

Publicat als periodics Diari de Vilanova, de Vilanova i La Geltru  i
                                   El3devuit de Vilafranca del Penedes, el divendres 5 d'abril de 2013

Diumenge, dilluns, a dos quarts de 6 del mati vam sortir per acompanyar als pagesos de Khuza'a, al sud de Gaza, a collir llenties. Jo nomes n'havia vist al plat fins diumenge.  Erem pocs a la zona i haviem de mirar cap enrera per intentar cobrir els pagesos amb els nostres cossos. Els israelians van disparar una estona, pero van dessistir. No volen matar si es possible, americans, francesos, espanyols, britanics... i  nosaltres anavem recordant amb els megafons que erem civils desarmats, que els pagesos eren a la seva terra fent la collita, i que no disparessin.  Va venir tambe un mitja de comunicacio, https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Stjg1Bz7XjQ 
                                                                                                                                                                 
Foto M.M.F.
Ahir dimarts va morir amanillat al seu llit, el pres palesti Maisara Abu Hamdiyya,  victima d'un cancer i de negligencia medica.Durant setmanes s'havia demanat la seva llibertat. A la preso israeliana  nomes li havien donat antibiotics i analgesics. Israel te uns 25 presos palestins mes amb cancer i malalties greus que no estan rebent l'atencio medica i els medicaments necessaris.  Quan es va saber la seva mort, un grupuscul incontrolat de Gaza va llencar un coet cap a Israel, que afortunadament no va causar cap victima.

viernes, 29 de marzo de 2013

Israel lo admite: Solo un 0.7% de Cisjordania esta asignada a los Palestinos

author Jueves 28 de Marzo, 2013 15:30author por  Saed Bannoura - IMEMC & Agencias Report post
                                                                                                                                                               
En documentos entregados el jueves al Tribunal Superior de Justicia, el gobierno israeli ha admitido lo que los palestinos han estado diciendo durante decadas: que el gobierno israeli ha ocupado mas del 99.3% de Cisjordania, asignando la mayoria de la tierra a los asentamientos ilegales israelies ‘solo para Judios’. 

miércoles, 27 de marzo de 2013

Israel again reduces the allowed fishing area to 3 nautical miles

Sunday, 24 March 2013 00:00
Ref: 34/2013 - Copy of the article published in PCHR Gaza, www.pchrgaza.org 

The Palestinian Centre for Human Rights (PCHR) seriously condemns the Israeli forces' announcement of its decision to again reduce the allowed fishing range in the Gaza Strip's seawaters from 6 nautical miles to 3 nautical miles and also the extension of the buffer zone to 300 meters along the northern and eastern borders of the Gaza Strip. PCHR calls upon the international community to immediately intervene to put an end to these arbitrary measures, which constitute a violation of the international human rights law and international humanitarian law, especially the 1949 Fourth Geneva Convention.

sábado, 23 de marzo de 2013

Per poder entrar a Gaza has de ser metge o periodista, per poder sortir-ne, simplement no ser palesti.


Publicat al periodic el3devuit de Vilafranca del Penedes, el 22.3.2013


Gaza de fet, no esta bloquejada nomes per Israel. Encara que no es reconegui  obertament, ho esta tambe per la comunitat internacional. Per poder arribar, has de passar a mes de la frontera habitual en tots els paisos, les fronteres normatives del teu pais d'origen, i d'Egipte, i  ser metge o periodista perque et deixin arribar a la frontera propiament dita, i signar una declaracio de que si et fereixen o et maten, et compromets a no reclamar res a Egipte ni tu ni els teus hereus. Amb sort, els tramits duren 3 setmanes.

Despres de correr aquesta carrera d'obstacles i viatjar 3 dies des de Vilanova a Gaza, vaig arribar cansada i nomes em va revifar la gran hospitalitat de companys i amics i naturalment un te amb menta.


Foto M.M.F.
Dimecres passat vam anar al camp de refugiats de Jabalia, al nord de Gaza, a visitar a la Sra. Amna Hjazsi que va perdre el seu marit Fo'ad Khalil Hjazi de 46 anys, i els seus fills Mohammed i Suhaib de 4 i 2 anys quan un avio israelia va llencar una de les 100 bombes del 19 de novembre passat, ferint al menys a 15 persones mes, entre ells a la mare i altres fills. Durant la "Operacio Plom Fos del 2008" ja havien perdut un fill de 17 anys.

miércoles, 20 de marzo de 2013

In Protest at Obama's Visit, New Tent Village of Ahfad Younis Established 20-3-2013




En protesta por la visita de Obama, se ha establecido hoy 20 de Marzo, un Nuevo Poblado de Tiendas en Ahfad Younis, en tierra Palestina ocupada ilegalmente por colonos israelies, cerca de donde se instalo hace dos meses Bab-el-Shams.