Publicat al periòdic El3deVuit de Vilafranca del Penedes, el divendres 18 d'octubre de 2013
Israel segueix exercint un ferri control per terra, per mar i també des de
l’aire, sobre aquest únic territori
costaner que li queda a Palestina. Això es veu agreujat des del mes de juliol
al haver bloquejat també Egipte el pas fronterer de Rafah, haver destruït moltíssims túnels que abastien
a la població de Gaza d’aliments, medicaments, fuel i material de construcció que Israel no deixa
passar o que és totalment insuficient.
El pas fronterer de Rafah per on darrerament s’havia pogut entrar i sortir,
ara és obert o tancat els dies que Egipte ho decideix, i només durant unes poques hores. Hi ha malalts que no poden
sortir cap un hospital de l’estranger, i algun ja ha mort. Hi ha estudiants
universitaris matriculats a universitats estrangeres que no poden sortir, fins
i tot ciutadans originaris de Palestina amb contractes de treball a altres
països des de fa anys, que han perdut la feina al no poder sortir. En pocs dies
han mort a la frontera dos nadons al haver hagut de donar a llum les seves
mares enmig del pas fronterer... Tota una tragèdia humana, totalment evitable i
de tot punt il·legal.
Estació d'autobusos d'El Caire. Foto Maria del M. Fernández |
Jo he tingut la sort de poder tornar a Gaza. El viatge que hauria pogut fer
en un vol de 4 hores des del Prat fins a Gaza, he trigat 4 dies a fer-lo.
L’aeroport de Rafah construït amb finançament estranger el 1998, fou
bombardejat i destruït per Israel el 2001 i 2002. Gaza que està bloquejada completament
per Israel des de fa 7 anys, també ho està parcialment des del juliol d’enguany
per Egipte.