En un mes, Israel ha trencat l'alto el foc a Gaza reiteradament: ha matat 2 pagesos, ha ferit 71 civils i ha segrestat 35 pescadors, i Nadal a Palestina.

PUBLICAT al  Diari de Vilanova, el divendres 4 de gener de 2013 i 
al 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, el 28 de desembre del 2012

 En estem començant a acostumar al tarannà dels palestins.  A treballar i seguir treballant encara que la feina feta no duri ni una setmana, i s'hagi de fer i tornar a fer una i un altre vegada si te la destrossen.

 La darrera vegada explicava com havíem anat uns quants dies amb els pagesos a la zona de Khuza’a, vora de Khan Younis, on els soldats israelians ens havien disparat foc real, havent per fi aconseguit encertar el motor del tractor on hi anava un pagès i un company nostre internacional, i ens havien endegat gasos lacrimògens.

Foto M.M.F.

 Doncs be, dins de tot, estàvem "contents' perquè havia quedat una bona extensió de terreny sembrada de blat i somiàvem tots en poder recollir-lo d’ací a uns mesos.  No havien passat ni 4 dies que ens arribava la noticia de que l'exercit israelià amb jeeps, un tanc i 2 excavadores havien entrat a la zona a les 7 del mati i durant 4 hores  s'havien dedicat a aixecar el terreny, tot disparant als pagesos que eren per allà. I ens vam preguntar... no serà on vam estar sembrant? Doncs si senyor. L'anima ens va caure als peus quan ho vam saber. La feina de tants dies, les llavors emprades, tantes il·lusions d'arribar a menjar el pa que en sortiria. Quan vam parlar amb els pagesos ens van dir que era d'esperar, que això els hi han fet molts cops. Tornarem a plantar, ens van dir. Ells ens cremen les oliveres, ens arrenquen els
fruiters, ens arrabassen les collites o fan malbé els nostres planters, però nosaltres tornem a plantar una i un altre vegada.
 Aquesta terra es nostre, es l’únic que tenim, no marxarem, no ens trauran de la terra que ja van cultivar els nostres avant-passats. I un d'ells ens va ensenyar els braços, tot posant-s-hi a sobre un munt de terra. "Veieu? Hi ha alguna diferencia entre el color de la terra i els nostres braços? Son exactament del mateix color perquè nosaltres hem nascut d'aquesta terra, no com ells que venen de molts llocs diferents del mon a colonitzar-nos, sota el pretext de que deu els hi va donar aquesta terra fa mes de 2.000 anys, una terra en la que no hi han nascut i que ens pretenen arrabassar per la forca del seu potencial armamentístic. Però no marxarem. Vosaltres deixaríeu les vostres terres i les vostres cases si us vinguessin a dir que ells hi van ser fa milers d'anys? Segur que no."

  L’endemà vam anar a Beit Hanoun, al nord de Gaza on ja hi havia estat l'any passat durant la collita d'olives i també durant la plantada d'oliveres a la anomenada "buffer zone", zona d’exclusió, o 'kill zone", zona de disparar a matar, i que segons l'acord d'alto el foc quedava eliminada i els pagesos hi podien accedir sense por a ser disparats.

 Es tractava també de que els israelians veiessin que tant nosaltres internacionals, com mitjans d'alguns països eren allà per ser testimonis de qualsevol violació de drets humans que hi hagués. L'ambient era festiu. S'havia sortit a sembrar cantant i portant alguns dels pagesos banderes palestines.

Foto M.M.F.

 Al cap de 10 minuts, vam sentir trets en la nostra direcció. "Les ovelles, les ovelles, les cabres", i vam veure dos pastors xiulant i corrent cap el seu ramat que tot pasturant, s'havia allunyat i potser passava un parell de metres de la "buffer zone". O sia que aquest cop no anava per nosaltres. De tota manera, vídeos i càmeres de fotos van estar pendents aleshores de tot. Pastors, ovelles, cabres, pagesos, tractor. Els pagesos ens agraeixen que hi anem perquè saben que davant nostre no n'han matat ni ferit a cap, però al mateix temps se'ns miren divertits de veure que anem de sorpresa en sorpresa. Ells ja hi estan acostumats a treballar amenaçats de mort.

                                      

 Mentre érem allà ens van trucar perquè a dos quarts de 10 del mati, vaixells de guerra israelians havien obert foc contra una barca de pescadors de la família Razeq Baker i havien ferit greument a la cuixa esquerra en Mosa'd Abdul de 38 anys quan navegava amb el seu nebot Mohammed Taraq de 20 anys.  Ambdós van ser arrestats per Israel i . El ferit fou portat al Hospital Militar Ben Zelai d'Ashkelon a Israel, mentre el seu nebot era interrogat. La barca, una petita ‘hasaka’ -barca artesanal- de 6.5 metres va ser confiscada.

Foto M.M.F.

   El nebot va ser alliberat un dia després, mentre l'oncle seguia a l'hospital israelià. Vam poder parlar amb ell a casa seva. Ens va dir que 2 vaixells de guerra havien aparegut en el moment en que ambdós estaven llençant les xarxes, a 7 milles de la costa del camp de refugiats de Nuseirat. Un dels vaixells va començar a disparar-los, mentre que l'altre els anava envoltant a alta velocitat, provocant unes onades molt fortes que amenaçaven amb enfonsar la "hasaka", i els hi cridaven en hebreu. El nebot amb qui vam parlar, en Mohammed Taraq ens va dir que va intentar fugir amb el seu oncle ferit amb la barca, però que disparaven tant intensament i desestabilitzaven tant la barca, que va ser impossible. A ell li va passar una bala tan a prop del cap que li va foradar la gorra. El que temien tots dos i que efectivament va passar, es que els hi agafessin la barca que també va rebre diversos impactes. Això fa que ara s'hagin quedat sense la seva eina de treball.

 Justament érem a casa seva, quan ens van avisar que l'oncle havia estat deixat en llibertat i portat a la frontera d'Erez. 3 hores després el vam visitar a l'hospital Al-Shifa de Gaza i vam poder parlar amb ell abans i després de que el visitessin i el curessin. Ens va dir que els israelians l'havien deixat amb una cadira de rodes al seu canto de la frontera i que va haver d’esforçar-se per recórrer tot sol uns 800 metres fins al canto palestí. Estava cansat però content de poder haver tornat i molt preocupat perquè sabia que la barca que se li havien quedat, trigarien setmanes a poder recuperar-la, deixant-los mentrestant sense feina. Quan vam parlar amb el metge de guàrdia Dr. Assaad, ens va dir que la ferida havia estat tan a prop de la femoral que li va anar de poc de no dessagnar-se. Li havien extret la bala i no li havien cosit la ferida perquè es veu que això no es pot fer amb ferides de bala. Al dur la ferida oberta per dos cantons, li van donar antibiòtics per prendre uns quants dies i el metge va dir que li haurien de curar la ferida dos cops al dia per evitar qualsevol infecció.

Foto M.M.F.                                         

 La vigília de Nadal, tots els internacionals ens sentíem enyorats de casa. Havíem decidit sopar tots junts al pis mes gran de tots, repartint-nos les tasques i les despeses. Vam sopar "hummus" (que es com puré de cigrons amb herbes i especies i que es una de les principals fonts de proteïnes que mengem gairebé a diari, igual que els palestins), una amanida i dues classes de peix engraellat que vam encarregar. Per beure aigua embotellada i de postres, els famosos i boníssims postres palestins i cafè o te. Tots estàvem cansats de l'activitat del dia, portàvem tanta gana i el sopar era tan deliciós, que fins que no vam acabar, gairebé vam sopar en silenci. Una companya va posar musica nadalenca al seu portàtil, però fins i tot la musica ens semblava trista. En acabar de sopar, però, un company britànic ens va proposar un joc. Que cadascú escrivís en un paper d'enganxina el nom d'algun personatge famós i li poses al front a qui tenia  al costat. Llavors es tractava d'averiguar mitjançant preguntes que nomes et podien contestar si o no, el nom del que t'havia tocat en sort. Mentre t'anaven contestant que si, anaves preguntant i quan era un no, passaves el torn al del costat. Això finalment va aconseguir arrencar les rialles de tots plegats, quan resultava que hi havia dubtes o discrepàncies i havíem d'acabar mirant la resposta al google.

Foto M.M.F.                         

                                 
 Demà dia 27 es compleixen 4 anys del brutal atac que Gaza va patir el 2008, que va causar mes de 1.400 morts, en la seva majoria civils i que va tenir lloc. també en període electoral israelià. Amb aquest motiu arribarà a Gaza una expedició internacional que portaran una tona de medicaments i material quirúrgic indispensables pels hospitals de Gaza. També s'espera amb il·lusió que portin llibres i material escolar, i equipament esportiu pels joves futbolistes de Gaza i els mes petits somien també amb les llaminadures que també han dit que porten. Tots ací estem il·lusionats i alhora tristos, es com esperar  la visita d'amics a la gran presó que es Gaza, amb el "paquet" pels presos que ara ens sentim fins i tot nosaltres. Seran ací fins el 2 de gener per conèixer de primera ma com ha quedat Gaza després de l'atac de fa 1 mes i per poder conèixer o retrobar-se amb els i les gazauis. Avui tots miràvem la seva web www.bienvenuepalestine.com i la visita es podrà seguir a www.europalestine.com/spip.php?article7932.

 Un dels motius de la visita però, no es purament ajut humanitari, sino el que es mes important, fer saber als països d'origen el que passa ací, i que la població de Gaza no deixa de repetir-nos. Agraïm els ajuts, però el que mes importa es que pressioneu als vostres Governs, a la comunitat internacional perquè Israel aixequi el bloqueig inhuma i il·legal. Que puguem exportar el que produïm i sobretot que es pugui vendre a la resta de Palestina, que els pescadors puguin pescar lliurement i no a 6 milles com ara se'ls concedeix sobre el paper, sino com a mínim fins a les 20 milles de l'acord d'Oslo, que els pagesos puguin conrear les seves terres sense perill d'esser disparats, que es pugui entrar i sortir lliurement. Que quan sentim volar un avio no haguem de mirar el cel amb inquietud perquè no sigui un F16, un Apatxe, un "drone".  “Es demanar tant que es compleixen les resolucions de Nacions Unides, els drets humans, la llei humanitària?” De tots nosaltres depèn també.  Aquests dies, per aquesta gran visita, tots estem una mica mes tranquils perquè no creiem que Israel ataqui novament  mentre hi hagi aquesta delegació, perquè hi haurà massa testimonis internacionals i no es voldran arriscar a ferir-los a ells també. I tant debò aquest no-viure s'acabi i es pugui treballar, estudiar i viure en pau: Tot un desig per l'Any Nou.

Maria del Mar Fernández

Ciutat de Gaza, Palestina, 26 desembre 2012