jueves, 17 de enero de 2013

Israel no respecta l'alto el foc i ataca fins i tot internacionals

Publicat a: el 3 de vuit, Vilafranca del Penedès, el 14 de desembre del 2012

Conté vídeo de l'atac als camperols i als internacionals.

 Aquesta ha estat una setmana moguda a Gaza. Hi ha hagut visites com la de la Leila Khaled, militant del PFLP, Front Popular per l'Alliberament de Palestina que l'any 1969 va segrestar un avio, i també la d’en Khaled Meshaal, líder de Hamas que feia 45 anys que no trepitjava terra palestina, i que ja va escapar d'un intent d'assassinat selectiu israelià a l'estranger. Tots dos  van venir, coincidint amb la commemoració del 25e aniversari de la 1a Intifada,  el  1967, i també la del 25e aniversari de Hamas.

 Durant aquests dies els vols dels F16 han estat un seguit i es temia que en algun moment tornessin a bombardejar. Aquest "fantasma" no s'allunya mai de la imaginació dels palestins i ara ja també dels internacionals. Ningú no es creu que Israel no llenci en qualsevol moment el gran atac sobre Gaza que membres del govern israelià no han deixat d'anunciar. El que hi ha teories sobre si aquest es produiria pels voltants de Nadal, abans de les eleccions israelianes previstes pel gener, per assegurar-se mes vots, o si pel contrari tindrà lloc quan hagi pres possessió el nou govern que sigui escollit. Malauradament son moltes les vegades que les eleccions israelianes es decideixen atacant Gaza. Fins i tot el del 2008-2009 en que van morir mes de 1.400 palestins a la Franja i el de novembre d'aquest any, no han estat pas els primers en període electoral israelià.

Platja de Sudania. Foto de M.M.F.
 Tot i això, la major part de la població es segueix dedicant a les seves activitats quotidianes de treballar tant com es pot,  per poder guanyar-se la vida i la de la família. Diumenge mateix en una llarga caminada per la platja fins arribar a Sudania, on per cert l'aigua i el sol invitaven a banyar-nos, els pescadors estaven carregant en equips de 4,  les xarxes a les barques que son molt petites i procuraven endinsar-se dues o tres milles per deixar-les anar i recollir-les l’endemà. El que jo no podia imaginar era que mitja dotzena de barques tan petites amb dos pescadors a bord cadascuna, podessin ser objectiu de la marina de guerra israeliana. Doncs si. Pocs minuts després veiem aparèixer potents barcos de guerra que començaven a llençar xorros d'aigua a pressió contra les barques, fent-les trontollar perillosament i quan intentaven escapar, llavors els disparaven amb foc real. Un dels 
pescadors de mitjana edat que era a terra em va explicar com fa un any, el seu germà també pescador, va morir per un atac semblant, deixant 5 fills molt petits i la seva dona embarassada. Però tot i així moltíssims pescadors no deixen de sortir a mar per intentar pescar el que poden, en aquestes condicions, perquè be han de menjar ells i la seva família.

 El diumenge al vespre, vaig anar amb altres companys a una reunió amb els portaveus del sindicat de pescadors i de la organització que aplega també pagesos, on ens van explicar que volien llençar una crida internacional perquè la féssim arribar als nostres governs, sindicats, organitzacions ciutadanes i sindicats de pescadors i pagesos dels nostres respectius països perquè instin a Israel a deixar treballar en pau a pescadors i pagesos. Llur vida ja es prou difícil com per haver-ho de fer sota foc israelià.

Foto M.M.F.
 Els activistes de pau internacionals nomes actuem quan ens ho demanen els palestins i diumenge ens van demanar si dilluns podíem acompanyar pagesos de Khuza'a, un petit poble molt aprop de Khan Younis, que es a uns 25 kms. de la ciutat de Gaza per acompanyar els pagesos mentre llauren i sembren els seus camps prop de la "buffer zone", car malgrat que en l'acord d'alto el foc signat el 21 de novembre, Israel es comprometia a no atacar pescadors dins les 6 milles que "atorguen" als palestins de Gaza per pescar en el seu propi mar, i no atacar tampoc els pagesos que anessin a treballar les seves terres, i que no hi haurà mes "buffer zone", això no ha estat acomplert en cap moment, tot i que des de Gaza no ha sortit cap coet cap a Israel.

 Aixi doncs, dilluns quan vam arribar a Khuza'a ens van dir que a les 7 del mati, quan alguns pagesos havien intentat acostar-se a les seves terres, els havien començat a disparar i van haver de desistir per no ser ferits. Nosaltres hi vam anar 14 internacionals d'Alemanya,  l'Estat espanyol, EEUU, Franca, Itàlia i el Regne Unit amb les nostres armilles grogues. Prèviament havíem avisat a algunes entitats internacionals i als nostres respectius Consolats a Jerusalem. En arribar ens vam acostar a 100 metres de la barrera de separació, ens vam desplegar en línia recta amb una separació d'aprox. un metre entre nosaltres, i darrera nostre un tractor va començar a llaurar la terra que no havia pogut ser tocada en mes de 13 anys!!! Al cap d'uns moments, van aparèixer un parell de tancs, excavadores i jeeps i van ocupar també la torre de vigilància, al temps que amb megàfons, en àrab primer i  després en angles ens ordenaven que abandonéssim la zona, amenaçant amb disparar si no ho fèiem. La nostra portaveu els contestava que tots érem civils no armats, que segons l'acord d'alto el foc teníem dret a ser allà, i a dir les nostres nacionalitats i que el mon els estava observant a traves dels nostres ulls i les nostres càmeres. Això es va anar repetint durant mes de mitja hora, i amb la perspectiva d'un atac, un dels internacionals va pujar al tractor palestí per a protegir el pagès. Finalment els israelians van optar per marxar i es va poder treballar fins a llaurar i sembrar blat en 7'5 dunams (una mica menys d'una hectàrea). Quan marxàvem, gent del poble es va anar acostant de lluny aprofitant que no hi havia israelians a la vista, i mantenint-se a distancia. No podien creure que aquella terra tornes a tenir el preciós color i olor de la terra tot just llaurada, després de no poder-s-hi acostar durant anys.  Fins i tot hi havien aparegut ocells que intentaven buscar llavors que havien quedat a la vista.

Foto M.A.
 Dimarts, segon dia, els pagesos que van sortir a les 7 del mati també van ser tirotejats i van haver de marxar a casa. N'obstant això, quan nosaltres vam arribar i ens vam desplegar, i durant les hores que vam ser allà, no va aparèixer ni un sol vehicle israelià i es va poder treballar amb tranquil·litat. A l'acabar vam ser convidats a dinar amb una família palestina.

 Ahir dimecres, els camperols ens van explicar que a primera hora també  havien estat atacats des de la torre. Abans de mitja hora de que nosaltres ens despleguéssim van arribar dos jeeps israelians. Ens van dir per un megàfon que gairebé no podíem sentir per la distancia i el vent contrari, que marxéssim i sense ni donar-nos temps a pensar-hi, van començar a disparar-nos. Ens vam mantenir als nostres llocs sense moure'ns,  tot i repetint sense parar pel nostre megàfon que tots érem civils sense armes, que nomes s'estava llaurant i sembrant  terra palestina i les nostres nacionalitats. Tot i així seguien disparant, apuntant just davant una activista italiana i dues catalanes. Als companys que filmaven se'ls hi movien les càmeres per la tensio del moment i qui mes qui menys no estava tranquil, pensant que en qualsevol moment algú podia caure ferit o mort. Mentre, anàvem fent trucades a diverses organitzacions locals i internacionals per alertar i també a alguns mitjans. De cop, una de les bales va tocar el motor del tractor on hi anava un palestí i un internacional com a escut, i simultàniament ens van endegar per tres cops gasos lacrimògens, d'un tipus molt diferent i aparentment mes tòxic del que tots els que érem allà podíem recordar, mentre seguien disparant. Davant d’això ens vam anar retirant lentament mentre tractàvem de protegir les nostres boques i no tocar-nos per res els ulls.
Vídeo de Desde Palestina

 Avui també, companyes i companys internacionals son allà per seguir intentant protegir els camperols mentre llauren i sembren, mentre que els que avui ens hem quedat per escriure les nostres cròniques tenim el cor en un fil, tot tement que puguem rebre trucades amb alguna mala noticia. Poc o molt, pateixes mes el dia que altres companys prenen el relleu i tu et quedes. Sabem que l’únic que pot aturar Israel es el rebuig, la condemna, el boicot internacional que els obligui a complir amb els drets humans mes fonamentals i naturalment aixecar el bloqueig de Gaza i deixar d'ocupar militarment  tot Palestina. Palestina es ara un Estat observador a NNUU però quina avantatge te ser un Estat entre reixes? Això es el que es pregunten ací, tot i agraint els països que han donat suport a aquesta opció.

Maria del Mar Fernández
Ciutat de Gaza, Palestina, 11 desembre 2012





No hay comentarios:

Publicar un comentario